VIDA I OBRA

.

Va néixer a Londres el 1806, fill de James Mill, filòsof i economista que va tenir molta cura de la seva educació. Als vuit anys ja llegia els autors grecs en la seva llengua original i als deu era capaç de llegir en aquesta llengua Plató i Demòstenes. Als catorze anys llegia Adam Smith i David Ricardo.

Va viure un any, entre 1920 i 1921, a França a casa d'un germà del filòsof Jeremy Bentham. Després, entre1936 -any de la mort del seu pare-, fins a 1856, es va instal·lar a Londres on es va encarregar de les relacions entre la British East India Company y els estats de la India fins a la dissolució de la Companya a 1856.

A 1851 es va casar amb Harriet Hardy Taylor, escriptora amb qui compartia els ideals polítics.

D'esperit liberal estava preocupat, no només per qüestions econòmiques, sinó també per l'ètica , filosofia i política. Incorpora al seu pensament el positivisme de Compte, l'economicisme de Ricardo i l'utilitarisme de Bentham. Aquests diversos interessos formen el pensament de John Stuart Mill, molt sintètic, eclèctic i sempre preocupat, pel destí i la felicitat de l'home de la seva època i per la reforma social. Per a ell l'economia ha d'estar al servei de la societat.

És per això que tracta de qüestions tan noves pels economicistes del s. XIX com la qualitat de vida, el problema feminista i la psicologia de la classe obrera. L'economia ha d'estudiar-se en relació amb la millora de la vida humana, amb els desitjos i els sentiments humans. Tot està relacionat. Introdueix en economia l'estudi del valor subjectiu del diner i fa un estudi del mercat molt avançat, tenint en compte la situació real dels pobles i l' oferta i la demanda que se'n deriva.

Des del punt de vista polític Stuart Mill no s'interessa per la llibertat en abstracte, com la majoria de pensadors de la seva època sinó per les llibertats polítiques i per la justificació i el fonament del dret de l'estat a treure o minvar la llibertat dels ciutadans.

Obres principals de John Stuart Mill

Collected Works, ed. por F.E.L. Priestley y J.M. Robinson, University of Toronto Press, Toronto-Londres 1963s.

Traduccions al castellà:

Comte y el positivismo, Aguilar, Buenos Aires 1972.

Principios de economía política, FCE, México 1978.

Capítulos sobre el socialismo y otros escritos, Aguilar, Madrid 1979.

Tres ensayos sobre la religión, Aguilar, Buenos Aires 1982.

El utilitarismo, Alianza, Madrid 1984.

Sobre la libertad. El utilitarismo, Orbis, Barcelona 1984.

Del gobierno representativo, Tecnos, Madrid 1985.

Sobre la libertad, Alianza, Madrid 1986.