ÈTICA I ACTITUTS DEMOCRÀTIQUES Proposta de fitxes per treballar a classe (Tretes d'un treball fet per Roser Reynal i Marta Doltra amb subvenció de l'ICE de Barcelona)

1- Idees prèvies. Avaluació inicial.

Activitat 1-

Llegiu individualment i amb atenció aquest text:

Text 1

Causes de les revolucions burgeses.

Aquesta situació era, però, insostenible en la major part de l'Europa occidental a finals del segle XVIII. D'una banda , una burgesia cada cop més enriquida no podia continuar acceptant un règim jurídic i polític que la mantenia en condicions d'inferioritat. Els negocis, el comerç o la banca l'havien portada a una situació econòmica comparable- i, de vegades, fins i tot superior- a la de les velles famílies propietàries de terres. Des d'aquesta perspectiva, la discriminació en què vivien els seus membres no podia ser acceptada de bon grat.

D'altra banda, cada cop tenien més predicament les noves doctrines filosòfiques. Durant el segle XVIII s'havien estès a França i a una bona part d'Europa un nou corrent de pensament anomenat Il.lustració. Els il.lustrats consideraven que calia il.luminar la humanitat amb les llums de la raó. Així, moltes velles creences i supersticions van ser posades en qüestió. La Il.lustració no només va contribuir al progrés científic i intel.lectual: també es va plantejar la necessitat de reformar la política i la societat.

Però no tots els il.lustrats eren revolucionaris: molts d'ells, d'origen noble, creien que calia modernitzar els estats, però no pas transformar-los radicalment. Alguns fins i tot van esdevenir ministres i des del govern van elaborar programes de reforma. El seu pensament-anomenat Despotisme Il.lustrat, venia del principi que els canvis mai no sorgirien del poble, que consideraven inculte i supersticiós, sinó dels monarques més oberts als nous temps.Per això les seves idees queden reflectides en la màxima: tot per al poble, però sense el poble.

A. ALCOBERRO i altres: Geografia i Història

Una vegada llegit el text, feu grups de quatre o cinc alumnes i, a partir de la lectura, comenteu i contesteu aquest qüestionari:

-Quan apareix a Europa la burgesia?.
-Què entens per burgesia?.
-Què creus tu, què és una revolució?.
-Enumera les revolucions que recordes? Saps en quin any o segle es van donar?.
-Per què creus que la Il.lustració era renovadora ? comentar-ho.
-Explica que vol dir: "tot per al poble, però sense el poble".    
-Busca informació sobre el què va ser la Revolució Francesa.    
-Cal que cada grup arribi a unes conclusions que poden ser contrastades amb els    altres grups i establir 
 un petit debat a classe per clarificar els conceptes    bàsics

    Activitat 2- 

Què penses tu que és "la democràcia"?

- Consisteix en la divisió de poders.
- Consisteix en l'elecció de governants per sufragi universal.
- És el poder del poble.
- És acceptar la decisió de la majoria
- És la realització dels desitjos de tots.
- És implantar la justícia.

Escull la resposta que tu creguis més encertada i fes-ne un comentari amb els companys del grup. Reflectiu per escrit les conclusions.

Quins quatre d'aquests trets defensaven sobre tot els il.lustrats? Assenyaleu-los amb una creu al costat i comenteu les respostes entre tots.

2- Organitzador previ-inclusor

Activitat 1 : Observa la pintura "La llibertat" del pintor Delacroix.

 

 

Contesteu:

1- Busca informació en una enciclopèdia o Història de l'Art de qui fou Delacroix.

2- ¿Quin títol va posar-li el pintor en el quadre?

Per què et sembla que va posar-li aquest títol?

3- En quin any es va pintar el quadre? . Hi ha algun fet històric important en aquest any? Quin ?

Activitat 2-

1- Descriu el que veus. Una descripció és l'expressió escrita del que el pintor ha representat sobre la tela.

2- Quins són els colors que dominen?

3- Explica com és el dibuix

4- De quina manera disposa el pintor les figures principals?

5- Dins de quina figura geomètrica podries emmarcar la pintura? Fes-ne un dibuix i esquematitza les figures.

Activitat 3-

1- Les figures que has descrit i que veus en la pintura de Delacroix representen a diferents grups socials. Identifica cada un d'ells.

2- Al mig de la pintura hi ha una noia; què representa aquesta noia?

3- Creus que la forma d'anar vestida és la que s'utilitzava en aquell moment? . Què creus que vol significar?

4- Quina relació veus tu entre el quadre i la història d'aquell moment?

5- Quins ideals o principis creus que el pintor vol manifestar en la seva pintura?

6- Coincideixen amb els ideals de la França de la primera meitat del segle XIX ? . per què?

Activitat 4- Llegiu aquests textos:

Text 1

La Il.lustració ens allibera mitjançant la raó.

"La Il.lustració consisteix en el fet pel qual l'home surt de la minoria d'edat de la qual ell mateix és culpable. La minoria d'edat consisteix en la incapacitat de servir-se del propi enteniment sense la direcció d'altra. Un mateix és culpable d'aquesta minoria d'edat quan la seva causa no és en un defecte de l'enteniment, sinó en la manca de decisió per a servir-se d'ell amb independència".

KANT. Què és la Il.lustració?

Text 2

Un instrument per fer-nos lliures a través del saber: l'Enciclopèdia.

L'imperi de les ciències i les arts és un món allunyat del poble, en el qual tots els dies es fan descobriments, però del que tenim moltes explicacions fabuloses. Es important assegurar les vertaderes, alertar sobre les falses, fixar punts de partida i facilitar així la exploració d'allò que falta per trobar.

D'ALAMBERT. Discurs preliminar de la Enciclopèdia.

Text 3

Les creences tradicionals han de subordinar-se a la raó. La religió és el refugi de l'home desgraciat.

"Els homes cauen agenollats més quan estan tristos que quan se senten feliços. La felicitat es considerada com un dret legítim i no se sol preguntar pel seu origen (). Produeix alegria, acció, vivacitat, i goig vital (.). En aquest estat espiritual, els homes no pensen en regions desconegudes i invisibles ni tenen molt de temps per fer-ho. Pel contrari, tot succés desgraciat ens alarma i n'hem de buscar l'origen. Se'n deriven temors sobre l'esdevenidor, i la ment, envoltada de desconfiança, por i tristor, mira d'apaivar aquelles forces secretes i intel.ligents de las que suposa que depèn del tot el nostre destí."

HUME. Història Natural de la Religió.

Text 4

Els suïcides no són dolents, només uns desesperats.

"Que el suïcidi de vegades pot ser interessant no es pot posar en dubte si s'admet que l'edat, la malaltia o la desgracia poden convertir la vida en una carga, i fer d'ella quelcom pitjor que la mort. Penso que cap home ha renunciat a la vida si mereixia la pena de conservar-la perquè tenim tanta por a la mort, que motius petits mai tindrien força suficient com per fer d'ella quelcom desitjable."

HUME. Sobre el suïcidi.

Activitat 5-

Una vegada feta la lectura, anota les paraules desconegudes i busca el seu significat a una enciclopèdia o diccionari.

Activitat 6-

Per veure si has entès els textos, intenta contestar aquestes preguntes:

1- Quin és el significat que vol donar Kant en el seu text a " la minoria d'edat"

2- Per què creus que va ser important l'Enciclopèdia ?

3- Com interpretaries aquesta frase de Hume: "La religió és el refugi de l'home desgraciat"?

4- Com es tractava als suïcides i a les seves famílies en l'època il.lustrada?

5- Com intenta defensar-los Hume?

6- Quines són les formes per diferenciar una actitud lliure d'una actitud imposada?

Activitat 7-

Uneix, mitjançant fletxes, les paraules amb el seu significat correcte.

Il.lustrat Refugi últim del que considera la vida quelcom pitjor que la mort.

Suïcidi Refugi del que busca de les causes de les nostres desgràcies en un més enllà.

Religió El que arriba a la majoria d'edat perquè compren les coses.

Desgraciats Relats explicats en contes o faules però sense fonament científic

Explicacions Compilació de totes les ciències fabuloses

Enciclopèdia Els que no aconsegueixen ser feliços.

Activitat 8-

Identificació dels conceptes bàsics

Dels textos que has llegit, busca i anota els conceptes més importants que en pots deduir:

1-

2-

3-

4-

5-

3- Primera baula del pont cognitiu a partir de l'organitzador previ.

Activitat 1-

Feu una primera lectura individual dels textos següents. Un company pot llegir en veu alta mentre la resta de la classe seguirà en silenci. Cal fer una segona lectura, si el text no s'ha entés del tot.

Text 1 :

De la Constitució d'Anglaterra.

A cada Estat, hi ha tres classes de poders: el legislatiu, l'executiu de les coses pertanyents al dret de gents, i l'executiu de les coses pertanyent al civil.

Pel primer, el príncep o el magistrat fa les lleis per a un cert temps o per sempre, i corregeix o deroga les que estan fetes. Pel segon, fa la pau o la guerra, envia o rep ambaixadors, estableix la seguretat i prevé les invasions; i pel tercer, castiga els crims o decideix les disputes dels particulars. Aquest últim s'anomenarà poder judicial; i l'altre, simplement, poder executiu de l'Estat.

La llibertat política, en un ciutadà, és la tranquil.litat d'esperit que prové de l'opinió que cadascú té de la seva seguretat, i, perquè se'n gaudeixi, cal que sigui tal el govern que cap ciutadà no tingui motiu de témer-ne un altre.

Quan els poders legislatiu i executiu es troben reunits en una mateixa persona o corporació, aleshores no hi ha llibertat, perquè es pot témer que el monarca o el senat facin lleis tiràniques per executar-les de la mateixa manera.

Així passa també quan el poder judicial no està separat del poder legislatiu i de l'executiu. Trobant-se unit al primer, l'imperi sobre la vida i la llibertat dels ciutadans seria arbitrari, pel fet de ser un mateix el jutge i el legislador; i trobant-se unit al segon, seria tirànic, pel fet que el jutge tindria la mateixa força que un agressor.

MONTESQUIEU. L'esperit de les lleis

Text 2 :

El poder polític prové d'un contracte.

La societat prové d'un contracte que vol harmonitzar la voluntat general i la particular.

"Trobar una forma d'associació que defensi i protegeixi de tota la força comú la persona i els bens de cada associat, i per la qual, cadascú, unint-se a tots, no obeeixi sinó a ell mateix i quedi tan lliure com abans. Aquest és el problema fonamental al qual el contracte social
dona la solució (.).

ROUSSEAU. El contracte social

Text 3:

Quan és justa una llei?

La llei moral, és interna i natural, mira que hi hagi "justícia" per a tothom. Les lleis polítiques, en canvi, ens venen de fora i són promulgades; busquen el benestar i la felicitat dels ciutadans però també han de ser justes i morals. Uns criteris de justícia podrien ser aquests

Primer:
" Actua només segons aquella màxima per la qual puguis al mateix temps voler que esdevingui una llei universal."

Exemple:
" Un . individu es veu empès per la necessitat de demanar que li prestin diners. Ell sap molt bé que no podrà tornar-los però veu que no li prestaran res si no promet fermament de tornar-ho en un temps determinat. La màxima de la seva acció s'expressaria així: "Quan cregui que necessito diners, els demanaré prestats i prometré tornar-los, encara que sàpiga que no ho faré mai" . És just? . Què passaria si la meva màxima esdevingués una llei universal?. Aquí veig tot seguit que mai no podria valer com a llei universal ."
Segon:
" . Actua de tal manera que tractis la humanitat, tant en la teva persona com en la persona de qualsevol altre, sempre, al mateix temps, com a fi, mai, simplement, com a mitjà.

Exemple

Pel que fa al deure necessari (.), aquell qui té al cap la idea de fer a un altre una falsa promesa s'adonarà tot seguit que vol servir-se d'un altre home simplement com a mitjà i no com a fi en si mateix. En efecte, és impossible que aquell que jo vull emprar per al meu propòsit mitjançant una tal promesa, estigui d'acord amb la meva manera de comportar-me envers ell i, per tant, que sigui en si mateix el fi d'aquesta acció ".

KANT. Fonamentació de la Metafísica dels Costums.

Activitat 2-

Feta la lectura anota a continuació les paraules desconegudes:

Activitat 3-

Les paraules que desconeguis totalment, cal buscar-les en el diccionari i anotar-les a continuació.

Activitat 4-

Llegeix de nou el text 1 i contesta:

1- Quins són els poders que te cada estat:

1- .

2- .

3-.

2- Comenta en que consisteix cada un.

3- Quines diferències pots deduir entre un poder legislatiu, executiu i judicial en mans d'una sola persona o corporació o separats com proposa Montesquieu.

UNITS SEPARATS

4- Segons Montesquieu quan és més lliure un ciutadà?

Activitat 5-

Torna a llegir els textos de Rousseau sobre el Contracte Social i contesta:

1- Busca informació de qui va ser Rousseau

2- Què entén l'autor per Contracte Social ?

3- Per l'època en que varen viure, la idea del contracte social, podia representar una concepció revolucionària? per què?

Activitat 6-

Fes una rellegida al text de Kant i contesta:

1- Situa'l cronològicament .

2- Recordes alguns fets importants que varen succeir a Europa en aquests anys enumera'ls

3- Kant utilitza en el text aquestes paraules, busca el seu significat i escriu-lo:

Imperatiu .

Màxima .

Llei universal .

La humanitat .

Com a fi .

Com a mitjà

4-Creus, tu, què són bons els dos criteris proposats per Kant?

Activitat 7-

Una vegada has contestat totes les qüestions anteriors, analitza totes les respostes i enumera els conceptes més importants que has deduït.

1-

2-

3-

4-

5-

6-

Punts de reflexió:

1- Quan creus tu que és més lliure un ciutadà: quan els poders legislatiu, judicial i executiu estan en mans d'una sola persona o corporació o quan estan repartits?

Per què?

2- Creus què la divisió de poders mostra un grau de maduresa política?

3- Has signat tu un contracte per pertànyer a Catalunya? i a Espanya?

4- Hauries d'haver signat un contracte per dir si hi estaves o no hi estaves d'acord?

5- Quines dificultats hi hauria si ho féssim tots?

6- A més de ser immoral, està penalitzat per la llei política "enganyar a un altre fent-li una falsa promesa"?

7- Quan creus tu que es pot condemnar a un individu pels tribunals: quan la promesa és de paraula o quan és per escrit? .

8- Com a norma, és convenient, doncs, demanar rebuts quan fem operacions amb diners ? per què? .

9- Pensa i contesta: les lleis polítiques poden ser immorals?
per què?

Activitat 8-

Per consolidar tot el treball realitzat farem un Role-playing. Consensuem unes normes de convivència en una illa deserta (amb un contracte)

Imaginem aquesta situació. En una illa deserta, però fèrtil, s'han establert 500 persones, de les quals només les que esteu en la classe podeu governar.

Els "líders" que vulgueu, o bé, en grup, podeu proposar el funcionament del vostre "partir". Si aconseguiu ser com a mínim tres ja heu format un "partit".

Els partits que surtin, celebraran amb els seus adeptes una sessió constituent per a elaborar el ideari programàtic del partit que ha de tenir deu punts com a mínim.

Es llegiran els deu punts a tota la classe i els membres dels "altres partits" faran una votació secreta per veure quin partit és el guanyador.

Una vegada fetes totes les activitats anteriors, contesteu individualment:

1- Quin programa t'ha convençut més i per què?

2- Qui creus tu que és millor líder . per què? .

3- Quines qualitats creus que ha de tenir un líder?

4- Per a què són necessàries les lleis ?

5- Podrien conviure 500 persones sense unes normes? per què